Escalfador elèctric

L’escalfador elèctric permet estalviar energia i diners
L’Escalfador elèctric és un dipòsit on l’aigua s’escalfa i s’emmagatzema. Hi ha diferents tipus d’escalfadors elèctrics: segons mida i capacitat (quantitat d’aigua calenta que pot contenir), segons el tipus de tarifa elèctrica que es tingui contractada (si és nocturna o no) i segons la rapidesa amb què s’obté l’aigua calenta (normal o instantani).
Quins avantatges té l’escalfador elèctric?

En té molts. I el més important és que permet estalviar energia i diners en associar-se amb la Tarifa nocturna, que redueix fins a un 55 % el cost de la factura elèctrica. Però, a més a més:

  • Si s’utilitza la Tarifa nocturna, és el sistema d’escalfament d’aigua més econòmic que hi ha.
  • La instal·lació és ràpida i senzilla.
  • És molt segur, gràcies a tots els seus components específics.
  • Es pot col·locar a qualsevol lloc perquè no necessita ventilació ni sortida de gasos.
  • És totalment automàtic i la temperatura de l’aigua no varia, sigui quina sigui l’època de l’any.
  • No cal ampliar la instal·lació elèctrica i només necessita una presa de corrent.
  • No hi ha risc d’intoxicació, ni d’explosió ni d’incendi.
  • No necessita manteniment.
  • La quantitat d’aigua freda refusada disminueix respecte d’altres sistemes, fins al 3 % si l’escalfador està a prop del punt de consum.
  • No consumeix oxigen, ni produeix gasos o fums que puguin contaminar l’ambient.
  • Es pot aprofitar l’aigua calenta per a la rentadora i això fa que s’estalviï energia, ja que no és la rentadora la que la produeix.
Com és un escalfador elèctric?

L’escalfador elèctric té diverses parts i components:

  • Dipòsit d’acumulació de l’aigua: és on s’emmagatzema i s’escalfa l’aigua. Pot ser d’acer, de coure, d’acer inoxidable o de material plàstic. El millor material, i el més usual, és l’acer. Normalment, porta un recobriment contra la corrosió: esmaltat vitrificat, galvanitzat o de resines plàstiques.
  • Resistència elèctrica: és el component que escalfa l’aigua. Està dins el dipòsit d’acumulació.
  • Termòstat: controla la temperatura de l’aigua. En alguns casos, el termòstat ja ve de fàbrica fixat a una temperatura determinada; en d’altres casos, l’usuari pot triar el nivell de temperatura mitjançant un comandament. El millor és que estigui sempre entre 60 ºC i 65 ºC.
  • Termòstat de seguretat: és un limitador elèctric que serveix per desconnectar la resistència en cas que falli el termòstat, de manera que l’aigua no s’escalfaria més del compte.
  • Ànode de magnesi: també s’anomena ànode de sacrifici i és un element que serveix per evitar la corrosió. Es col·loca dins el dipòsit i absorbeix tota la reacció química que es produeix durant l’oxidació, de manera que l’ànode és el que pateix la corrosió, mentre que l’element protegit continua en perfecte estat.
  • Recobriment aïllant: recobreix el dipòsit per aïllar-lo tèrmicament. Generalment és escuma de poliuretà i serveix per mantenir la temperatura de l’aigua.
  • Recobriment exterior: tanca tot el conjunt, donant-li un aspecte homogeni i ben acabat. Generalment és una xapa d’acer pintada de color blanc.
Quin tipus d’escalfador elèctric és el més convenient?

Depèn de la quantitat d’aigua que es necessiti, de si es té contractada o no la Tarifa nocturna, i de la rapidesa amb què es vulgui tenir l’aigua calenta:

  • Segons la quantitat d’aigua necessària: determinarà la mida de l’escalfador. La taula següent indica les capacitats recomanades d’acord amb el nombre de persones i les seves necessitats:
  • Segons la tarifa elèctrica: hi ha dos tipus d’escalfadors, els convencionals i els de doble nivell. Els escalfadors convencionals van bé tant si es té la Tarifa nocturna contractada com si no. Els de doble nivell són els ideals si es contracta la Tarifa nocturna.
    • Escalfadors convencionals: n’hi ha de moltes formes i acabats (cilíndrics, rectangulars, quadrats, i fins i tot preparats per posar-hi un plafó com a les rentadores o els frigorífics). La capacitat oscil·la entre els 10 i els 200 litres, tot i que n’hi ha de més grans. Tenen una sola resistència i la rapidesa amb què escalfen l’aigua varia en funció de la potència elèctrica i la capacitat (generalment, és d’entre 10 i 16 W per litre; com més gran sigui aquesta xifra, més de pressa s’escalfa l’aigua).
    • Escalfadors de doble nivell: tenen dues resistències i dos termòstats. Les dues resistències són per escalfar l’aigua en moments diferents: una ho fa durant la nit (quan hi ha la Tarifa nocturna activada) i l’altra, que està a la part superior del dipòsit, es connecta de dia i escalfa només una petita part de l’aigua acumulada per si s’acaba l’aigua calenta i cal fer un consum d’aigua inesperat. D’aquesta manera s’evita escalfar de nou tota l’aigua del dipòsit i només s’escalfa la que es faci servir. Els dos termòstats també actuen en moments diferents. El termòstat de càrrega nocturna regula la temperatura a 60-65 ºC durant la nit. L’altre termòstat controla la temperatura de l’aigua que escalfa la resistència què només actua de dia.
  • Segons la rapidesa de l’aigua calenta: els escalfadors convencionals tarden unes hores en escalfar totalment l’aigua del dipòsit però els anomenats escalfadors instantanis ho fan de manera immediata, en el moment en què s’obre l’aixeta de l’aigua calenta, i només funcionen durant l’estona que es mantingui oberta. Són més petits que els escalfadors convencionals ja que tenen una capacitat entre 1,7 i 15,5 litres i, en canvi, proporcionalment, la potència és molt més alta: entre 3 i 27 kW). S’utilitzen per a situacions molt concretes, en què es necessiti poca aigua calenta però molt ràpidament.

NRE. DE PERSONES

Cuina, lavabo i dutxa
(sense banyera)

Cuina, lavabo,
banyera i dutxa

1 – 2

75 – 100 litres

100 – 150 litres

3 – 4

100 – 150 litres

150 – 200 litres

5 – 6

150 – 200 litres

200 – 300 litres

On es pot posar l’escalfador elèctric?
Es pot posar a qualsevol lloc de l’edifici. Com que no necessita ventilació ni sortida de gasos, l’únic que cal tenir en compte són les canalitzacions d’aigua i que hi hagi un endoll elèctric on connectar-lo. A més, per reduir el consum d’energia, convé posar l’escalfador dins l’habitatge i el més a prop que es pugui de les zones de consum d’aigua calenta. En habitatges o locals situats en edificis col·lectius, l’escalfador es pot posar dins un armari, a l’entresolat o en un fals sostre, i es pot instal·lar vertical o horitzontal. Als habitatges unifamiliars o locals molt grans, es pot col·locar al soterrani o al garatge. Si és un escalfador de capacitat petita o mitjana, se sol subjectar a la paret; si és de més de 200 litres, sol anar recolzat al terra, mitjançant un trípode o un sòcol.
Quants escalfadors elèctrics s’han de posar?
Se’n pot posar només un però, si la cuina i els banys estan molt separats, pot resultar més econòmic instal·lar dos escalfadors independents, un de més gran al bany i l’altre més petit a la cuina. Cal tenir en compte que, com més gran és la separació entre l’escalfador i l’aixeta d’aigua calenta, més escalfor es perd a través de les canonades i més aigua freda surt al començament. Si, de tota manera, només es pot posar un escalfador, el millor és instal·lar-lo a prop dels banys, que és on s’utilitza més l’aigua calenta.